Reconeixement de Mèrits als Moretons

Gabriel Barceló
Capd'any 2001

Ara fa dos anys, l'Associació de Veïnats d'es Convent, es Centre, es Tren i s'Antigor (amb el seu president Antoni Oliver al capdavant), ens oferia la possibilitat. de dur a terme i publicar un estudi complet sobre el ball dels Moretons. Tant per a mi com per ,als meus companys Antoni Gomila i Joan Lliteras (que ja havíem escorcollat arxius i hemeroteques cercant notícies d'una dansa ben nostra, la dels Cossiers), més que una convidada era una obligació a la qual no podíem negar-nos. 

Acceptat, doncs, l'oferiment., creguérem oportú iniciar les tasques de recerca entrevistant algunes persones majors que havien estat Moretons temps enrere. Preteníem així aconseguir dades de primera mà segurament inexistents entre la documentació escrita de l'època. De les persones que anàrem a visitar (algunes d'elles ja desaparegudes), n'hi hagué dues el record de les quals ha de ser avui present en aquest acte: l'amo en Martí Binimelis i l'amo en Bartomeu Sansó. Ambdós havien estat dansaires durant la ja llunyana dècada dels anys deu del segle passat. Nosaltres, amb la millor de les intencions, bé els demanàrem notícies sobre el ball, la indumentària, les sortides, la festa... Però ells, com si s'haguessin posat d'acord, tenien sempre la mateixa resposta: -Jo no vos puc dir els anys que vaig ballar, ni els noms dels al·lots que ballaren amb mi, ni tan sols com anàvem vestits. Només puc dir-vos que jo vaig ser Moretó, i aquest és un dels episodis més entranyables de la meva vida-. I mentre ens deien això, els rostres semblaven il·luminar-se com qui recorda els anys feliços de la seva joventut quall s'acosta a les acaballes del camí. 

Tot d'una ,pensàrem que aquell havia estat un temps perdut, que el profit de les entrevistes seria ben minse. Anàvem ben errats! Els dos vellets ens ensenyaren la primera i més important lliçó que hom pot aprendre si es vol estudiar i conèixer la dansa, és a dir, que els Morerons són, per damunt. de tot, un sentiment, una vivència que depèn directament de l'etapa de la vida en què ens trobem: alegria per als infants, respecte per als adults i nostàlgia per als 
majors. 

I és aquí on comença la paradoxa. Si analitzam un a un els balls de figures d'arreu de l'Illa, no en trobarem cap que hagi arrelat tant i tan fort dins un col·lectiu, dins una barriada, dins un poble, amb només un segle i mig d'existència. Cal tenir present que, segons les darreres investigacions, el ball dels Moretons (o dels Morets) és una dansa de creació moderna composta el 1855 i ballada per primera vegada aquell any a l'empara del convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor amb motiu de la proclamació del dogma de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu. Res no sabem del seu creador, si bé la poca documentació conservada sembla encaminar-nos cap a fra Pius Caldentey Perelló, un dels grans defensors del dogma a Manacor. Havia pres l'hàbit el 1835 pocs mesos abans de l'exclaustració, motiu pel qual abandonà Mallorca i es traslladà a Itàlia. Essent prior del convent de Prieti l' any 1854 el Papa li encomanava tornar a la seva vila natal per tal de reorganitzar-hi el Convent. Sabem que era un gran músic i organista. 

La dansa pogué establir-se i continuà els anys posteriors sota la protecció de l'obreria de la Immaculada, tal vegada fins el l881, quan la seva capella fou substituïda per la de la Mare de Déu de Lourdes. Després de sis anys d'inactivitat, el grup fou adoptat per l'obreria de Sant Domingo (aleshores la més important del Convent) per tal de solemnitzar les festes del fundador de l'orde dominicana. A partir de llavors hauria de viure les etapes més importants i perilloses de la seva llarga trajectòria. 

Els primers anys (1887-1908) les eixides es limitaren únicament al 4 d'agost, diada de Sant Domingo. Però amb la restauració dels dominics a Manacor s'obrí un període d'apogeu (1908-1926) en què els Moretons participaren a altres celebracions, fins i tot a fora poble. Tot i això, el fet d'estar tan lligats a una festa els féu passar les primeres dificultats. Entre 1927 i 1940 els problemes polítics de l'època provocaren que els actes populars fossin molt senzills. Els dansaires sortiren anualment, encara que la seva era una presència gairebé testimonial. 

Afortunadament, no els havia arribat l'hora final. A partir de 1942 els conventers feren un gran esforç i els Moretons recobraren llur anterior esplendor. Però com una flor no fa estiu, l'afany d'aquell grup de persones anà minvant a mesura que s'imposava l'estiueig. Al mes d'agost, els manacorins s'estimaven més romandre a Porto Cristo i la festa acabà per desaparèixer el 1963. 

Després d'algunes sortides aïllades els anys 1970, 1971, 1974 i l977, el l985 un grapat d'amics del convent impel·liren novament els Moretons, que d'aleshores ençà han sortit puntualment cada any. 

Al llarg d'aquests quasi cent cinquanta anys ha quedat ben palès que els Moretons, com els Cossiers o els Indis, depenen directament del poble perquè són el mateix poble en festa. Ni els canvis d'època, ni les prohibicions de les autoritats, ni les noves modes han suposat un fre real a les seves eixides i actuacions. Tan sols quan el poble se n 'ha desentès, han entrat veritablement en perill. Cal estar, doncs, a l'aguait i evitar entre tots que una manifestació tan valuosa de la nostra cultura quedi com un vell exemple del que va ser i ja no és. 

Això és especialment difícil en els anys que vivim. Hi ha una tendència perillosa a viure tant al dia que oblidam sovint el passat i trencam involuntàriament la continuïtat històrica tan necessària en la vida d'una nació. Seria bo que tots sabéssim respectar les nostres arrels, els nostres costums, per tal. d'entendre i conèixer com som. I un prec voldria fer als Moretons: conservau la il·lusió del poble, manteniu vives les seves demostracions festívoles i no deixeu mai que morin.

És una alegria i satisfacció recollir en nom de l'Associació de Veïnats aquest Reconeixement que fa l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor als Moretons. 

L'acte d'avui és també d'honor per a tots els conventers, Moretons i amics dels nostres costums manacorins. 

Els Moretons, des que tenim constància, ha estat més el temps que han ballat que el que han estat sense sortir. Jo voldria, des d'aquí, recordar a aquells Moretons amb barba i alguns d'ells pares de família. Les preses del ressorgir no donaven temps d'ensenyar a al·lots, l'únic que importava era sortir, sortir al carrer, reviure la festa. I així la nostra Associació, encapçalada pel seu President, aleshores en Llorenç Morey, juntament amb el Pare Gabriel Bauçà, prior des Convent, despertaven els Moretons; dansa purament manacorina, nascuda a Manacor, i per al poble de Manacor. 

Al llarg del temps són moltes les persones que coincideixen que l'any 1576 marca el futur de l'historia de Manacor, aquell 15 d'agost quan arribaren procedents de Palma sis fills de Domingo de Guzmán. 

La construcció del conjunt històric Convent/Claustre de Manacor, diu el dominic Josep Martínez, és allà on els manacorins escrigueren en pedra, llum i color el destí del seu poble, i el trosset de pedra que pertanyen als Moretons ens diu que l'al·lot sospira per ballar, desitja ser Moretó, i això ens ho pot confirmar en Guillem Nadal, mestre actual dels Moretons. Els Moretons, al llarg de la història són de distints indrets de la Vila, no cal residir al barri per ser Moretó, solament cal tenir una condició: dur-lo a dins, sentir-lo seu, i és per això que els Moretons són de Manacor. 

Al llarg d'aquestes darreres dècades s'ha intentat descobrir la procedència de la dansa. Tenim indicis fonamentats, alguns amb exactitud, altres en suposicions, fins i tot, distintes formes d'interpretar la documentació trobada a l'hora de situar-la dintre del context de la història, però el que ens satisfà és que els estudiosos de la dansa sempre ha estat gent molt preparada i amb ganes de descobrir les nostres tradicions, però encara ens feim moltes preguntes, i intentarem donar resposta. Les ganes de conèixer el nostre passat ens encoratgen a seguir escorcollant per tal d'algun dia tenir, a ser possible, tota la història dels nostres Moretons. Mentrestant, i responent a l'amic Albert, els Moretons seguiran ballant, els Caparrots encalçaran els al·lots, i els nins veuran s'Alicorn. 

Dia 21 de maig de 1.999, va marcar la historia dels Moretons: s'aixecava el monument al seu honor, a la vegada que es presentava el llibre. Avui és un dia important, acabat de començar el segle XXI, i coincidint amb el 139è aniversari del naixement de Mossèn Antoni Maria Alcover, i el 1r Centenari de la Lletra de Convit, l'Escola Municipal de Mallorquí fa entrega i reconeix públicament la labor d'una dansa de figura nascuda a finals del segle XIX, o, només Déu sap de l'inici, però que avui encara balla i bota com el primer dia, tot gràcies a Manacor. 

És de justícia que des d'aquí tengui un record per a tots aquells que al llarg de la història han mantingut relació amb els Moretons. Anomenar-los seria interminable. Molts d'anys de ballar, moltes persones envoltant a sis nins, per tant des d'aquesta tribuna vull tenir un record per a tots ells, i en nom de la Junta de l'Associació faig extensible aquest reconeixement a tots i cada un que han fet possible que any darrere anys els Moretons ballin pel carrers de Manacor. 

En aquest dia tan alegre, vull tenir un moment per recordar a tots aquells que ja ens han deixat i que durant la seva vida varen format part dels Moretons, que varen contribuir activament a fomentar les nostres arrels, que eren les seves tradicions. 

Finalment, vull agrair a l'administració el reconeixement a l'esforç de molts de manacorins. 

Moltes gràcies.