El cartell anunciador de la Trobada és una pintura d'Antoni Bennàssar, pintor manacorí.

El quadre representa la trobada de gegants de l'any passat, el 2002.

   El cap de colla és en Climent Crespo i la colla vesteix amb faixa verda.

   Pesen entre 28Kg i 32 Kg, amb una alçada de 3’85m.

GEGANTS DE SANT DOMINGO DE MANACOR
Per Albert Carvajal, Joan Lliteras i Antoni Gomila.

   L’origen d’aquest entremès (que representa la figura d’un home o d’una dona de gran estatura) es perd en la foscor dels segles. Dins l’àrea d’influència catalana, la nota més antiga fins ara trobada prové de Barcelona: l’any 1380 un Gegant acompanyava el rei David a la processó del Corpus. Si fa no fa, el sentit bíblic que es desprèn d’aquesta referència es degué perdre a les acaballes del segle XV puix que, aleshores, els Gegants gaudien de certa independència i feien sols el curs de la processó. Sabem que en un primer moment no eren com els que coneixem actualment, sinó que eren representats per homes disfressats que caminaven amb xanques. Fins al segle XVI no els trobarem “portats” tal i com els veim en els nostres dies, els Gegants vestits a l’estil d’un rei o guerrer amb una gran porra o espasa recolzada a l’espatlla (solien portar barba per aconseguir un trets rabiosos) i les Gegantes a la moda del país.

    Quant a Mallorca, la bibliografia és escassa. És ben segur que a les antigues processons medievals ciutadanes i a les d’alguns pobles hi devien participar. Si més no, al segle XVII hi constatam els de l’església dels Socors, que sobrevisqueren fins als anys de la desamortització. A Sóller, el Consell Municipal contractava amb el Sagristà dels Socors la construcció d’una colla l’any 1630 per participar al Corpus. A Sineu, el 1633 el Clavari de la Vila admetia una despesa pel vestit del Gegant de les festes de Sant Roc. L’any 1734 el Consistori ciutadà en comprà uns que simbolitzaven els continents de la Terra. El 1762 el Clavari de Manacor anotava una despesa pel vestit del Gegant de Sant Llorenç, anomenat “en Puput”. I a Pollença se’n documenten participant a l’Octava del Corpus fins a les darreries del segle XVIII.

    Els Gegants manacorins semblen més moderns, almanco si ens atenem als documents que hem tingut a la vista, que només ens deixen recular fins al 1823. De tots és sabut que aquell va ser un any important dins la història de l’estat Espanyol. Després d’una etapa de fortes convulsions polítiques, les tropes de la Santa Aliança posaven fi al Trienni Lliberal (1820-1823), abolien el sistema constitucional i restituïen En Ferran VII al tron com a monarca absolut. La nova es va rebre a Manacor el 6 de novembre mitjançant una circular on s’ordenava “que se entregue el mando al Ayuntº del año 1820 y que se tomen las más vivas diligencias para que no se altere la tranquilidad pública”. Fins i tot s’organitzaren lluminàries i alimares: el regidor Andreu Cerdà cobrà 50 lliures 18 sous 4 diners “por el gasto se ha hecho por las funciones de las alimaras de la venida del Rey N.S. Dn. Fernando Séptimo á su trono”. La Comunitat de Pares Dominics també volgué commemorar l’esdeveniment amb una gran festa a l’estil de les que celebraven per Sant Domingo. Els nous cappares municipals, preocupats perquè la decisió podria provocar desordres públics, hagueren de reunir-se extraordinàriament el 7 de desembre per estudiar el tema: “Convocado y reunido el Ayuntº con motivo de tener positiva noticia que en el Contº de Dominicos va á hacerse una solemne fiesta con regocijos para el domingo próximo en la plazuela del mismo Contº, en que deben haber algunas figuras de gigantes colocadas con una grande iluminación en aquel sitio con otras cosas de igual naturaleza, lo que sin duda excitará á muchos para incomodar y ultrajar á otros, mayormente siendo de creer en la estación en que nos hallamos, y hallándose este Ayuntº responsable á qualesquiera resultas del pueblo, (...) ha resuelto unánimemente se oficie al P. Prior y Rda. Com. De dhº Contº para que digan y expresen el modo, como y en que términos y circunstancias deben consistir los regocijos que deben hacerse para, en la vista, pueda este Ayuntº tomar las providencias que estimase convenientes al efecto”. Malauradament, la possible resposta del Prior no es va anotar i, per tant, no podem donar clarícies de com es desenvoluparen els festejos, entre els quals queda clar que hi hagué figures de Gegants “con otras cosas de igual naturaleza”.

   La següent fita ens porta fins a les festes de Sant Jaume de 1879. Aquell any, coincidint amb l’arribada del ferrocarril a Manacor, el nostre Consistori (presidit pel batlle Joan Servera Truyol) decidí traslladar per la seva poca concurrència les fires dels dos primers diumenges de setembre: l’una al tercer diumenge de maig i l’altra al 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de la Vila. Segons el “Diario de Palma”, fou una celebració molt concorreguda amb il·luminacions, concerts de música, corregudes al cos, representacions teatrals... “La tarde de la víspera también, y los enanos y gigantes danzando por las calles de esta villa”. Aquesta nota és la més antiga fins ara trobada dels nans a la nostra ciutat i demostra, si més no, que els Gegants foren en certa manera encobeïts per l’Ajuntament els anys posteriors a l’exclaustració.

   L’any 1886 són presents a les festes de sant Domingo, com ho prova el llibre d’entrades i sortides de l’obreria. Junt a una despesa de 15 ptes. pels músics i Cossiers en trobam una altra que diu així: “Son data quince pesetas para los vestidos de los (gigantes)”. Quatre anys més tard (1890), el setmanari local “La Verdad” relatava que els Moretons, el Gegant i la Geganta recorregueren els principals carrers manacorins recollint almoines. I a les festes de Sant Domingo de 1900 sortiren amb els Moretons: aleshores eren “de cinco metros de alto, confeccionados por dos aficionados de esta Villa”.

    Ja en el segle XX, han actuat a les fires i festes de setembre de 1906 i 1908, a les celebracions en honor del rector Rubí l’any 1923 i a les festivitats de Sant Domingo anualment. En els dos primers casos la seva participació es limitava a acompanyar els diferents balls de figures manacorins a l’hora de recórrer la població a manera de cercavila. Per Sant Domingo tenien altres funcions a més de la de fer de comitiva als Moretons: eren col·locats immòbils un a cada costat del portal major del Convent i encapçalaven la processó que, després de completes, es dirigia al claustre per beneir l’aigua de la cisterna.

    L’any 1926 la Geganta es cremà per l’impacte d’un coet. Aquesta fou la causa per la qual el Gegant no participà a les festes entre 1927 i 1932. El 1933 s’estrenava una Geganta nova obrada a València, i la parella pogué sortir novament. Després de la Guerra Civil espanyola es féu necessari alleugerir-los el pes. Cap el 1942 se n’incorporava a la colla un de nou que, en poc temps, anà arraconant el vell fins a fer-lo desaparèixer.

    De llavors ençà han sortit puntualment per les festes de Sant Domingo, essent el fet més destacable la seva restauració el 1997. L’any 2001 l’Ajuntament va organitzar la primera trobada de Gegants a Manacor dins el marc de les Fires i Festes de Primavera. El Departament de Cultura demanà a l’Associació de Veïnats si en volia ser l’amfitriona, petició que acceptà de bon grat. El mes de setembre del mateix any els Gegants realitzaven una sortida a la trobada de colles a Santa Ponça, dins les festes en commemoració a Jaume I. Des d’aquesta sortida, han visitat també els municipis d’Alaró, Capdepera (on apadrinaren els Gegants del poble), Palma, Inca, Llucmajor, Sa Pobla i Santa Maria del Camí.

    Finalment, voldríem deixar sobre la taula la possibilitat que els nostres Gegants haguessin tingut algun tipus de ballet molt senzill amb tonada pròpia. La majoria dels catalans n’executaven algun i, fins i tot en els casos en què no ho feien, tenien unes músiques per a les seves passejades. Els testimonis orals a què hem acudit no en tenen record. Els de major edat, així mateix, asseguren que quan anaven pel carrer solien giravoltar sobre sí mateixos cada estoneta.

    Entre 1944 i 1955 els organitzadors de les festes encomanaren la feina de vestir i passejar els Gegants a soldats, els quals cobraren unes 150 ptes. a canvi de la seva tasca. Curiosament, els anys 1952 i 1953 perceberen fins a 300 ptes. per haver-los fet ballar. Això es deu, segurament, al fet que els soldats triats eren valencians i feien ballar la colla a la manera com ho feien els dels seus pobles.