S A L U T A C I Ó   d e l   P r e s i d e n t   d e   l ' A s s o c i a c i ó   d e   V e ï n a t s
Benvolguts veinats i amics.

Tenc l'honor de presentar-vos, en nom meu i en el de la Junta Directiva de l'Associació, el programa de les festes de Sant Domingo 2000.

A les portes de les festes de Primavera de Manacor, ens retrobam un any més en les ja quatre vegades centenàries Festes de Sant Domingo. El programa que en aquests moments arriba a les vostres mans vos servirà de guia per poder fer unes jornades de germanor i, per què no?, per poder veinadejar unes agradables estones, costum molt manacorí des de sempre que ja podem donar per perdut a causa del ritme de vida que duim avui en dia.

Així doncs, vos convit a fer un parèntesi en aquest ritme de vida per participar a les festes d'enguany, per acompanyar els Moretons i per córrer amb els Caparrots que, juntament amb els Gegants i s'Alicorn, vertiran una vegada més les nostres festes populars.

Siau benvinguts tots, veïnats, manacorins i amics. A tots vos enviam el nostre millor desig d'unes bones festes. MOLTS D'ANYS.

Antoni Oliver Perelló
President

 
 
S A L U T A C I Ó  d e l   P r i o r   d e l   C o n v e n t
Davant la proximitat de les tradicionals FESTES DE SANT DOMINGO amb goig i alegria típicament dominicans us convid a honrar el nostre PATRÓ amb la solemnitat que ell es mereix i que els manacorins han sabut fer sempre. 

Permeteu-me oferir-vos la visió magistral que el Papa Pau VI ens presenta del Sant:

"Vertaderament sentim admiració per Sant Domingo, home de tan ampli i agut ingeni, que, amb gran habilitat va saber compaginar tradicions entre sí tan diverses, reduint-les en un sol lema: contemplació i predicació, que havia d'ésser realitzada a mode d'apostolat peregrinant; i, ja des dels seus començaments, va saber ordenar la seva família religiosa per ell ideada amb una disposició tal que, al mateix temps, tingués tanta agilitat com estabilitat.

Però encara ens commou més el seu esperit de misericòrdia, duit fins a una ansietat irresistible, que li feia afligir-se tant en la misèria d'aquells als qui la seva intel·ligència mancava de veritat. Per ventura tota la seva obra no estava ordenada a aquesta compassió?

Aquesta ha d'ésser, doncs, la font d'on, ara més que mai, broti el vostre apostolat; aquesta sigui l'ànima que vigoritzi la nostra vida."

Jo ressaltaria algunes qualitats que el Papa rescata del Sant, ben actuals i que hauríem de practicar en l'actualitat: combinar tradicions diverses, agilitat i estabilitat, esperit de misericòrdia i compassió.

Tot un repte ens llança Sant Domingo per al començament d'aquest tercer mil·leni amb tants canvis que inquieten a molts. Tant de bo Sant Domingo ens ajudi a respectar tradicions i a viure els canvis que porten les noves generacions per a què el nostre món sigui ben humà i fratern on regni la pau i la felicitat per a tots!

BONES FESTES DE SANT DOMINGO
Fr. Braulio González, o. p.
Prior

 
 
P R O G R A M A   D ' A C T E S

D I M E C R E S   1 7   D E   M A I G

    A les 19:00 h.  
      Repicada de campanes, amollada de coets i posada de banderes.
    A les 20:30 h.  
      Pregó. Pregoner: Bel Riera i Oliver
      
      Imposició de la Insignia d'Or de l'Entitat a Gabriel Bauça Sansó, o.p., impulsor de  
      l'Associació.  
      Lloc: Centre Cultural Font i Roig

D I J O U S   1 8   D E   M A I G

    A les 20:00 h  
      Triduo de Sant Domingo. Celebració de l'Eucaristia a l'Església de Sant Vicenç Ferrer.
    A les 20:30 h.  
      Demostració de l'elaboració de Pastisseria per: Pastisseria Bernabé  
      Lloc: Centre Cultural Font i Roig

D I V E N D R E S   1 9   D E   M A I G

    A les 18:00 h  
      Repicada de campanes, amollada de coets, sortida dels Moratons, s'Alicorn, els Gegants i els Caparrots.
    A les 20:00 h.  
      Triduo de Sant Domingo. Celebració de l'Eucaristia a l'Església de Sant Vicenç Ferrer.
    A les 20:30 h.  
      Refresc amb la gent major al Claustre.
  

D I S S A B T E   2 0   D E   M A I G

    A les 9:30 h.  
      Repicada de campanes, amollada de coets, sortida dels Moratons, s'Alicorn, els Gegants i els Caparrots.
    A les 15:00 h.  
      Cercavila amb les Bandes de Cornetes i Tambors de Llevant - La Pietat, La Salle, Sa Torre, i Santa Catalina i es Creuers.
      
      GRAN TARDA INFANTIL  
      Lloc: Plaça PP. Creus Font i Roig
     A les 20:00 h.  
      MISSA DE SANT DOMINGO  
      Processó del Sant pels carrers de costum, i Benedicció de la cisterna del Claustre.  
      Lloc: Església d'es Convent
    A les 21:00 h.  
      SOPAR POPULAR DE COMPANYERISME  
      Per col·laborar, podeu entregar les coques des de les 16:00 a les 19:00 hores, al Centre Cultural Font i Roig.
    A les 22:00  
      Vetlada de Ball de Bot amb Guitarres i Guitarrons, Son Talent, Amics de Son Talent i Coves i Perles.  
      Lloc: Plaça de s'Antigor
   

D I U M E N G E   2 1   D E   M A I G

    A les 9:00 h  
      Repicada de campanes i sortida dels Gegants i s'Alicorn.
    A les 21:30 h.  
      Concert:  
      BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA  
      Director: Bartomeu Nadal  
      Programa apart.  
      Lloc: Església d'es Convent

D I S S A B T E   2 7   D E   M A I G

    A les 17:00 h.  
      V Cursa Popular "Pujada a s'Ermita"  
      Programa apart  
      Lloc: Plaça d'es Convent
  
MOLTS D'ANYS I FINS L'ANY QUE VE
  

C O L · L A B O R A D O R S :

AJUNTAMENT DE MANACOR, VEINATS I VEINADES, MERCAT DE S'ANTIGOR, FLORISTERIA AVENIDA, LLIBRERIA OLIVER, MOLDURES JAPE, TEIXITS CAN SEBASTIA, MERCERIA CA SA RANDERA, CANA ROVEIONA, A PUNTA DE N'AMER, S'ESTANC D'ES TREN, CAFETERIA SA SINIA, JOIERIA MANACOR, CAN GARANYA, ES GABIO, BEX, CAN MARIT, BAR 24, PELUQUERIA DURAN, FERRETERIA S. ROSSELLO, U.R.MANACOR-CLUB CULTURAL, COLONYA CAIXA POLLESA, MOBLES BAUZA, ESPADENYARIA CA NA MOLETA, BAR JAUME, PERRUQUERIA SANSO,  CAFE CA SA CAPITANA, MOTOS FONS, OFIMATIC, SEBASTIA LLODRA CA'N FUM,HIPER CENTRO,  PUBLIGRAF, BANDA DE TAMBORS I CORNETES DE SANTA CATALINA I ES CREUERS, LA SALLE, LLEVANT-LA PIETAT, SA TORRE, COVES I PERLES, GUITARRES I GUITARRONS, SON TALENT, AMICS DE SON TALENT, CREU ROJA, PASTISSERIA BERNABE, BAR ES CLAUSTRE, PASTISSERIA CA'N ROCA, RIERA SEBATES, POLLOS SALAS, S.A., BOR-CAL,  SEAT, CONSTRUCCIONS GOMILA-MARTI S.A., ARTFLEX, OPTICA TUGORES,  MERCERIA ISABEL, TEMPO MOBLES, S.L., CAN GASPAR DES LLUMS, BESTETIC CENTER, CAN GUIXE, VERDURES CANDIL, MIQUEL CALDENTEY, INMOBILIARIA ARCAS MARTÍ, PINTLAC, LIMIT-CECOMASA, JUAN EGIDOS. 
 
 
P R E G Ó ,   a   c à r r e g   d e   B e l   R i e r a   O l i v e r
 L'antic museu, les madones borroses, 
 i el pintar extrem d'avui! Candid rampell: 
 m'exalta el nou i m'enamora el vell. 
 J.V. Foix 

Conventers i conventeres, siau benvinguts a les Festes de Sant Domingo.  

Fa fred per defora, i dins es Convent, quatre ciris de flames bellugadisses juguen a il·luminar estàtues immòbils de sants que sembla surtin de les tenebres, i cares de beata ocellera, rosari en ma. Silenci respectuós romput tan sols pel xep-a-xep d'aquestes típiques, clàssiques, acostumades i inevitables rosarieres. Na Miquela entre elles, perquè, Na Miquela, s'ha passat a es ban de ses des Convent No per qüestió de gust, convicció ni simpatia, sinó perquè no hi fa tant de fred Troba, tanmateix, que els frares joves que hi ha són això, massa joves i sempre segons ella, massa poc frares. Censura que menin cotxe i esta lluny d'aprovar el que se vesteixin com es Concili va permetre, si s'hi volen vestir Sosté que aquesta mida s'ha presa per a terres d'heretges i salvatges. 

-Qui ho hagués dit mai, que veuríem els calçons als capellans!. Tant de bo que una, a força de resar, esta preparada per a tot. 
 

Na Miquela ja ha passat el rosari. S'aixeca, fa una bona reverencia i se'n va. Sí, defora fa fred i també fosca. Na Miquela camina i bada, posa els peus dins un clot d'aquests que n'hi tants just davant sa Banca March i ja és a terra, de genollons. Tant de bo que es dolor no li va permetre més que gemegar , perquè, si se posa 
 a dir tot el que diu ara, tan prop de s'Juntament ... 

Guillem Vidal i Oliver  
Coverbos de Na Miquela 
 

        Aquest fragment pertany a la obra Coverbos de Na Miquela d'en Guillem Vidal i Oliver. i si l'he escollit per encetar aquest pregó és perquè serveix, a tall d'exemple, per manifestar la convivència entre els vei'nats del Convent i els frares dominics. Sempre han estat presents entre nosaltres i formen part del viure quotidià del barri des que a l'any 1576 s'instal·laren a Manacor i començaren a bastir el seu monestir amb un doble propòsit: l'adoctrinament i l'educació. Avui tenim entre nosaltres a un membre de la Comunitat, el Pare Gabriel Bauça a qui, per gust, convicció i simpatia, volem retre un més que merescut homenatge. Durant els anys que va estar al front del Convent ens va captivar a tots per la seva immensa humanitat, essent, entre d'altres moltes coses, el capdavanter de la restauració de les festes de carrer en honor de Sant Domingo. 

        A més de conventera, jo també sóc moratona d'herencia. Mon pare, setè fill de l'amo Andreu Blanes i madó Bet Móra, va néixer aquí devora, al carrer de la Pau, i va ser morató de Sant Domingo els primers anys de la decada dels quaranta. Des de sempre ha rodolat per ca nostra una fotografia en la qual apareix ell juntament amb en Miquel Vert, en Joan Marçal, en Jeroni Vives, en Francisco de Ca'n Lluiset, en Joan de Ca'n Polla i en Llorenç Gibanel representant Sant Domingo. Tots exhibeixen la mitja 1luna sobre el cap, les cintes que els cauen sobre les espatlles, el jubó, els calçons curts i amples i les macetes de fusta davant la façana endomasada i florida de l'església. Però, a part del seu valor com a testimoni històric, la vella fotografia deixa veure el més important: l'orgull de ser morató que traspua en la mirada i el posat de tots els nins. 

        El meu únic mèrit és, doncs, el de recollir el seu esperit. Així, quan en Guillem Marit em va proposar, allà per l'any 85, formar part d'un grup de veïnats encapirotats en recuperar les festes i els seus símbols, no ho vaig dubtar ni un moment- Per raons evidents, derivades del sexe i de l'altaria, mai podré ésser dansaire ni traginar els gegants però el que sí que he fet ha estat passejar l'Alicorn pels carrers del barri i vos puc ben assegurar que mai de la vida l'havien mostrat amb tanta satisfacció. A hores d'ara, la que vos parla ja només s'aixeca de la cadira quan sent dues tonades: la primera és la música dels moratons;, la segona, sense cap ànim de ferir susceptibilitats, és l'himne del Barça. 

        Pel que fa a la història, origen i descripció de la dansa contem amb un excel·lent treball recopilatori elaborat per Albert Carvajal, Joan Lliteres i Antoni Gomila publicat l'any passat. però les investigacions no s'aturen aquí. Serveixi com a mostra el recent treball de l'historiador Jaume Serra titulat La religiositat Popular en el segle XVII : Les festes de beatificació de Rosa de Lima en el Convent de Manacor. A on ens fa una descripció de tots els actes celebrats cap a l'any 1645. La festa fou solemne de bon de veres, intentant apropar al poble la figura de la nova beata . Es recitaren romanços en català, de caire reivindicatiu, la música d'orgue retrona dins l'església i es compraren neules ensucrades per a l'al.lotea, entre d'altres celebracions. A partir d'aquesta data, les festes de la Beata continuaren celebrant-se cada any i, el 1669, ens consta que sortiren a ballar els cavallets cotoners ja que es compraren tres canes de lliste per vestir los ( ... )  i tres dotzenas de cascavells per ballar-los, a més de 32 1liures de pólvora. L'historiador assenyala que tal volta aquests siguin els inicis d'una tradició que ha perdurat amb els moratons. Encara, doncs, ens queda molt per investigar. 

         I, ja per acabar, deixeu-me parlar del Claustre. Tots sabem que s'ha retornat el projecte de restauració, tot i que el conjunt conventual, església, capella del Roser i claustre, és uns dels màxims exponents de l'adopció del model classicista barroc a l'Edat Moderna a Mallorca- Des de aquí volem, una vegada més, clamar a qui pertoqui per la seva definitiva rehabilitació. Ara per ara, pareix que l'únic consol que ens queda és el de reprendre la idea de les plaquetes que, en u n pregó anterior, ens va suggerir Bonet de Ses Pipes. Es tractava d'escriure les coses bones i dolentes que ens han passat durant l'any. Així, a la plaqueta de les coses dolentes escriuríem 

        "Ja hi tornem a ser ! Encara no és hora de restaurar el Claustre! " 

        Per tal de consolar-nos, les plaquetes de les coses bones serien dues. La primera diria:  

        "Però tanta sort que no ens hem excedit en el volum i així no l'haurem de tomar ! "  

        I la segona: 

        "Tanta sort que no ens han fet uns aparcament"!. 

        Conventers i conventeres, 
        Moltes gràcies, 
        Molts d'anys  
        I visca les Festes de Sant Domingo que són ses festes de Manacor 

        Es Collet d'en Blanes, maig 2000.

 
 
I m a t g e s   d e   l e s   f e s t e s


En Manolo Bernabé a la demostració de pastisseria


Els músics dels Moretons
(aquest any foren Antònia Bassa, Carme Sànchez, Tomeu Bassa, i Mateu Riera)


Els coets sempre han format part de la festa


A.VV. d'es Convent, es Centre, es Tren i s'Antigor - Manacor - Illes Balears