L'antic museu, les madones borroses,
i el pintar extrem d'avui! Candid rampell:
m'exalta el nou i m'enamora el vell.
J.V. Foix
Conventers i conventeres, siau benvinguts a les Festes
de Sant Domingo.
Fa fred per defora, i dins es Convent, quatre ciris de
flames bellugadisses juguen a il·luminar estàtues immòbils
de sants que sembla surtin de les tenebres, i cares de beata ocellera,
rosari en ma. Silenci respectuós romput tan sols pel xep-a-xep d'aquestes
típiques, clàssiques, acostumades i inevitables rosarieres.
Na Miquela entre elles, perquè, Na Miquela, s'ha passat a es ban
de ses des Convent No per qüestió de gust, convicció
ni simpatia, sinó perquè no hi fa tant de fred Troba, tanmateix,
que els frares joves que hi ha són això, massa joves i sempre
segons ella, massa poc frares. Censura que menin cotxe i esta lluny d'aprovar
el que se vesteixin com es Concili va permetre, si s'hi volen vestir Sosté
que aquesta mida s'ha presa per a terres d'heretges i salvatges.
-Qui ho hagués dit mai, que veuríem els
calçons als capellans!. Tant de bo que una, a força de resar,
esta preparada per a tot.
Na Miquela ja ha passat el rosari. S'aixeca, fa una bona
reverencia i se'n va. Sí, defora fa fred i també fosca. Na
Miquela camina i bada, posa els peus dins un clot d'aquests que n'hi tants
just davant sa Banca March i ja és a terra, de genollons. Tant de
bo que es dolor no li va permetre més que gemegar , perquè,
si se posa
a dir tot el que diu ara, tan prop de s'Juntament
...
Guillem Vidal i Oliver
Coverbos de Na Miquela
Aquest fragment
pertany a la obra Coverbos de Na Miquela d'en Guillem Vidal i Oliver. i
si l'he escollit per encetar aquest pregó és perquè
serveix, a tall d'exemple, per manifestar la convivència entre els
vei'nats del Convent i els frares dominics. Sempre han estat presents entre
nosaltres i formen part del viure quotidià del barri des que a l'any
1576 s'instal·laren a Manacor i començaren a bastir el seu
monestir amb un doble propòsit: l'adoctrinament i l'educació.
Avui tenim entre nosaltres a un membre de la Comunitat, el Pare Gabriel
Bauça a qui, per gust, convicció i simpatia, volem retre
un més que merescut homenatge. Durant els anys que va estar al front
del Convent ens va captivar a tots per la seva immensa humanitat, essent,
entre d'altres moltes coses, el capdavanter de la restauració de
les festes de carrer en honor de Sant Domingo.
A més
de conventera, jo també sóc moratona d'herencia. Mon pare,
setè fill de l'amo Andreu Blanes i madó Bet Móra,
va néixer aquí devora, al carrer de la Pau, i va ser morató
de Sant Domingo els primers anys de la decada dels quaranta. Des de sempre
ha rodolat per ca nostra una fotografia en la qual apareix ell juntament
amb en Miquel Vert, en Joan Marçal, en Jeroni Vives, en Francisco
de Ca'n Lluiset, en Joan de Ca'n Polla i en Llorenç Gibanel representant
Sant Domingo. Tots exhibeixen la mitja 1luna sobre el cap, les cintes que
els cauen sobre les espatlles, el jubó, els calçons curts
i amples i les macetes de fusta davant la façana endomasada i florida
de l'església. Però, a part del seu valor com a testimoni
històric, la vella fotografia deixa veure el més important:
l'orgull de ser morató que traspua en la mirada i el posat de tots
els nins.
El meu únic
mèrit és, doncs, el de recollir el seu esperit. Així,
quan en Guillem Marit em va proposar, allà per l'any 85, formar
part d'un grup de veïnats encapirotats en recuperar les festes i els
seus símbols, no ho vaig dubtar ni un moment- Per raons evidents,
derivades del sexe i de l'altaria, mai podré ésser dansaire
ni traginar els gegants però el que sí que he fet ha estat
passejar l'Alicorn pels carrers del barri i vos puc ben assegurar que mai
de la vida l'havien mostrat amb tanta satisfacció. A hores d'ara,
la que vos parla ja només s'aixeca de la cadira quan sent dues tonades:
la primera és la música dels moratons;, la segona, sense
cap ànim de ferir susceptibilitats, és l'himne del Barça.
Pel que fa
a la història, origen i descripció de la dansa contem amb
un excel·lent treball recopilatori elaborat per Albert Carvajal,
Joan Lliteres i Antoni Gomila publicat l'any passat. però les investigacions
no s'aturen aquí. Serveixi com a mostra el recent treball de l'historiador
Jaume Serra titulat La religiositat Popular en el segle XVII : Les festes
de beatificació de Rosa de Lima en el Convent de Manacor. A on ens
fa una descripció de tots els actes celebrats cap a l'any 1645.
La festa fou solemne de bon de veres, intentant apropar al poble la figura
de la nova beata . Es recitaren romanços en català, de caire
reivindicatiu, la música d'orgue retrona dins l'església
i es compraren neules ensucrades per a l'al.lotea, entre d'altres celebracions.
A partir d'aquesta data, les festes de la Beata continuaren celebrant-se
cada any i, el 1669, ens consta que sortiren a ballar els cavallets cotoners
ja que es compraren tres canes de lliste per vestir los ( ... ) i
tres dotzenas de cascavells per ballar-los, a més de 32 1liures
de pólvora. L'historiador assenyala que tal volta aquests siguin
els inicis d'una tradició que ha perdurat amb els moratons. Encara,
doncs, ens queda molt per investigar.
I, ja
per acabar, deixeu-me parlar del Claustre. Tots sabem que s'ha retornat
el projecte de restauració, tot i que el conjunt conventual, església,
capella del Roser i claustre, és uns dels màxims exponents
de l'adopció del model classicista barroc a l'Edat Moderna a Mallorca-
Des de aquí volem, una vegada més, clamar a qui pertoqui
per la seva definitiva rehabilitació. Ara per ara, pareix que l'únic
consol que ens queda és el de reprendre la idea de les plaquetes
que, en u n pregó anterior, ens va suggerir Bonet de Ses Pipes.
Es tractava d'escriure les coses bones i dolentes que ens han passat durant
l'any. Així, a la plaqueta de les coses dolentes escriuríem
"Ja hi tornem
a ser ! Encara no és hora de restaurar el Claustre! "
Per tal de
consolar-nos, les plaquetes de les coses bones serien dues. La primera
diria:
"Però
tanta sort que no ens hem excedit en el volum i així no l'haurem
de tomar ! "
I la segona:
"Tanta sort
que no ens han fet uns aparcament"!.
Conventers
i conventeres,
Moltes gràcies,
Molts d'anys
I visca les
Festes de Sant Domingo que són ses festes de Manacor
Es Collet d'en
Blanes, maig 2000. |