S'Alicorn

     La festa dels Moretons de Manacor també la conformen els Gegants i s'Alicorn. L'any 1384 Andreu Sescala regalava al convent de Sant Domingo de Palma un faristol de bronze per tal de sostenir els llibres que s'empraven per al cant pla durant les funcions litúrgiques. El que no s'ha arribat a esclarir és qui en fou l'autor, puix mentre que alguns asseguren que va ser fabricat a Gènova, altres afirmen que l'obrà l'escultor mallorquí Antoni Campedroni. Només sabem que el benefactor hi féu incloure la següent inscripció: AQUEST FACISTOL HIL A DAT NANDREU SESCALÉ A HONOR DE DEU E DE SANT DOMINGO EN REMISIO DE SOS PECATS SO L'ANY MCCCLXXXIIII.

     Amb el pas del temps, el vell faristol fou substituït per un altre de més modern i arraconat en una de les dependències del convent. Tan sols era utilitzat la diada de sant Domingo, moment en el qual era col·locat a l'entrada de la porteria i vestit com els estudiants d'aquell temps (capa curta i capell de tricorni), portant una ploma a la mà dreta i un paper amb poesies satíriques a l'esquerra. I així el passejaven pels carrers de Ciutat, essent objecte de burla per part del poble que, al seu voltant, cantava cançons còmiques.

     No sabem en quina data els frares de Manacor adoptaren s'Alicorn per formar part de les seves festes, segurament molt semblants a les dels seus germans de Ciutat. Tan sols podem afirmar que degué ser amb anterioritat a 1829. Aquell any, durant les celebracions que feren amb motiu de la beatificació de la venerable Joana d'Aza, els frares de Palma (que havien perdut el seu alicorn el 1823 arran de la persecució religiosa) en feren un de bulto a imitació del de Manacor, que segons la tradició era un ninot de palla amb cap de cartó.

     Això no obstant, documentalment parlant la nota més antiga on trobam s'alicorn és al programa de festes de sant Domingo de 1908 ("La Aurora", núm. 101), quan sortí en companyia de gegants i moretons. Això ens fa pensar que degué ser recuperat amb la Restauració dels frares. De fet, aquell mateix any "La Aurora" publicava una documentada relació històrica sobre ell, tal vegada per donar-lo a conèixer al poble.

     Des de llavors ençà ha tengut sempre la mateixa funció: recórrer els carrers amb els moretons i patir les impertinències dels al·lots. Com a dates més significatives hauríem de destacar les següents:

 - A les festes de 1916 sembla que en sortiren dos per tal com així es pot llegir al programa publicat al núm. 515 del setmanari local "La Aurora": Festa de St.Domingo.- Dia 3 a les dues des cap-vespre, repicada de campanes i sortida dels moretons, gigants i alicorns i bendició de la cisterna.
 - En els resums de les festes de 1928 i 1929 es diu que va sortir molt deteriorat.
 - L'any 1933, recuperada la festa de carrer, podem llegir que también hizo su reaparición s'alicorn renovado completamente.
 - El 1935 trobam una despesa de 0'50 ptes. por llevar el Alicorn.
 - La dècada dels anys quaranta fou la més esplendorosa puix el 1942 s'estrenaren dos caparrots (un lleó i un onso) per acompanyar s'alicorn i, el 1944, es feia una carrossa sobre la qual també ell hi era present.
 - L'any 1959 tornà a ser restaurat per mestre Jaume Perelló.
 - Finalment, quan el 1985 es recuperava la festa, también se convino pedir al Ayuntamiento los antiguos gigantes y s'alicorn, que habían sido cedidos y que estaban en un estado deplorable. Joaquim Fuster s'oferí a restaurar-los, alhora que Concepció Oliver cosí la roba. Des d'aquesta data fins a l'actualitat ha anat sortint anualment, essent restaurat novament l'any 1997.

     Durant aquest segle ha tengut diferents vestimentes. La més antiga és com l'actual, totalment negre, a la qual cap el 1935 se li afegí una musseta blanca. A mitjan segle fou vestit a la manera de l'escolania (vestit blanc i musseta negra), afegint-li un petit llibret. Als darrers anys recuperà la seva antiga indumentària, que és la que porta avui en dia.

     Pel que fa a la seva simbologia hem de dir que és molt confusa. La majoria d'estudiosos creu que s'alicorn representa l'heretgia ridiculitzada i vençuda per sant Domingo i els seus fills a través de l'oració i de l'estudi . Fins i tot s'ha dit que el poble el veia com un càstig de Déu als frares per l'entossudiment que posaren a l'hora de combatre el culte al beat Ramon Llull, de reconeguda devoció a tota l'illa.

     Tan sols voldríem recordar que, segons la tradició, un dia, mentre sant Domingo feia oració, el dimoni li aparegué en forma de moneia per tal de destorbar-lo. Sant Domingo l'obligà aleshores a aguantar-li una candela mentre ell llegia, però com el dimoni es cremava la mà hagué d'abandonar les seves idees i anar-se'n. Per això, s'alicorn podria ben bé representar el dimoni obligat eternament a haver de fer llum als frares durant els seus càntics.

     Per al poble era simplement s'alicorn, immortalitzat a gran nombre de gloses populars: