|
|
|
|
|
|
Certament va ésser una família de sants. La seva, mare Joana d’Aza, es venera com a Beata, i el seu germà Manes, el seu pare Fèlix i el seu germà major Antoni varen ésser declarats per l’església com a venerables.
Domingo ingressà als 17 anys a la Universitat de Palència, on cursà estudis de Filosofia i Teologia. Conegut per la seva generositat, es conta que vengué totes les seves pertinences per ajudar als pobres durant una època de mancances en l’any 1191. Al 1196 és nomenat canònic de la Catedral de Burgos de Osma (Soria), involucrant-se en les reformes eclesiàstiques locals. Acompanyat per un superior, viatjà a Roma en una missió diplomàtica l’any 1203; durant el viatge de tornada va quedar sorprès dels abusos clericals i la difusió de l’heretgia. Domingo i varis dels seus companys reberen una casa amb una església a Pruille (França) a on començà una vida de penitència, estudi i predicació. L’any 1206 fundà un convent per a dones, i no seria fins passats 10 anys de la fundació de les Dominiques quant el 21 de desembre de 1216 rebé l’autorització per fundar l’ordre de Predicadors.
Domingo de Guzmán morí el 6 d’agost de 1221
durant una campanya de predicació pel nord d’Itàlia. Fou
canonitzat pel Papa Gregori IX l’any 1243.
DAVANT LA FESTA DE SANT DOMINGO
A la ciutat de Manacor, al llarg de quasi cinc-cents anys, s’ha anat formant una gran devoció a Sant Domingo de Guzmán, especialment en el voltants del convent de Sant Vicenç Ferrer, que començà quant el Sant predicà a la Vila aquella tardor i hivern de l’any 1413, a més de recórrer tota l’illa. Aquest fet fou classificat com el fet religiós més important de l’illa del segle XV; d’aquest entusiasme va ésser fundat el convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, el 15 d’agost de 1576, essent el seus fundadors el PP. Bartomeu Riera, Antoni Creus i Julià Font i Roig. Ells infondiren amb la seva predicació la devoció a Sant Domingo, fundador de l’ordre de Predicadors.
Sant Domingo morí el 6 d’agost a Bolònia. Des de la seva canonització l’any 1234, sempre es celebrà el dia del sant el 4 d’agost, ja que el 6 era la Transfiguració del Senyor. Amb el Concili Vaticà II es revisà el santoral i passà a celebrar-se el 8 d’agost.
El 3 de maig de l’any 1943, apunt de començar la II Guerra Mundial, per guardar en un lloc segur les restes del Sant, la caixa va ésser sotmesa a un examen radioscòpic, sense obrir-la, només per averiguar la vertadera cara de Sant Domingo (veure la contraportada d’aquest butlletí).
Perquè es celebra el 24 de maig i no el 8 d’agost, la festa del Sant? La resposta té el seu significat: el post-modernisme va dur canvis socio-polítics i eclesiàstics a tots els àmbits, tot això ha repercutit en els canvis de les celebracions de l’estiu. S’ha de tenir en compte que l’Ordre sempre celebrà el 24 de maig “El trasllat dels Sants Restes” i el 8 d’agost com a “festa litúrgica de església universal” i també de l’Ordre.
A l’ampliar el convent i església de Bolònia, quedà el sepulcre a l’intemperia durant 12 anys. El papa Gregori IX, amonestà al frares per la seva negligència i donà llicencia per al trasllat de Sant Domingo a un sepulcre nou, construït amb màrmol per Nicolàs de Pisa. Miquel Àngel esculpí les imatges. Tot just obert el sepulcre, l’instant sortí una suau olor, que pareixia que s’hagués obert no un sepulcre sinó un magatzem de perfums. Era tan intens aquell aroma que superava completament tots els aromes.
A les mans dels frares que l’havien tocat, encara que
es rentessin, quedà impregnat l’olor varis dies. Per a tot Bolònia
s’escampà aquesta olor i molts de malalts que hi acudiren quedaven
curats. Aquest fet va ocórrer el 24 de maig de 1233. Des d’aquella
data es començà a celebrar solament dins l’àmbit de
l’Ordre el “El trasllat del Sants Restes de N. P. Sant Domingo”. L’any
1970 es celebrà l’octau centenari del seu naixement, i des
d’aquesta data es celebra també el 24 de maig.
No hi ha dubte que aquesta figura de església
ha estat clau. Quasi vuit segles de la seva història han donat al
mon homes i dones de gran talla universal. Sant Domingo segueix viu obrant
molts de prodigis. Ell mateix, abans de morir, va dir que “vos seré
més útil al Cel”. Celebrem amb entusiasme aquestes festes
en el seu honor, que Manacor es vegi afavorit per la seva intercessió
davant el Senyor. Acudiguem a Ell amb confiança per a que ens atorgui
en aquest món, dividit per l’odi i les guerres, que ens acosti a
Déu i a la Verge Maria. Molts d’anys.
GABRIEL
BAUÇÀ SANSÓ, o.p.
Gabriel Bauçà Sansó nasqué a Villafranca de Bonany el 25 de juny de 1935. Cursà els primers estudis al seu poble natal, i ben prest ingressà de la ma de fra Tomàs Sastre, a l’escola apostòlica de l’ordre de predicadors de Manacor.
Al 1952, el 12 d’octubre professà con a frare predicador, rebent la consagració de prevere l1 de març de 1959, havent cursat estudis de Filosofia i Teologia, obtenint el llicenciament.
Fou elegit Prior del Convent de Manacor al 1981, essent re-elegit al 1984. Durant el seu priorat varen ésser restaurades les tradicionals festes de carrer en honor de Sant Domingo, ja que aquestes sempre s’han vengut celebrant de forma religiosa des de la fundació del Convent l’any 1576.
Home social i obert, va impulsar el naixement de la nostra Associació de Veïnats, de manera que el podem considerar com el seu fundador.
Al llarg de la seva vida religiosa ha estat Mestre de novicis, i coordinador de capítols Generals de la província d’Aragó.
En l’actualitat resideix a Barcelona, al convent de Sant
Domingo, i exerceix la seva vocació sacerdotal com a capellà
de l’Hospital de Sant Pau de la capital catalana.
ELS MORETONS
Els moretons per tot el poble ballen,
els caparrots encalcen als al·lots
i qualque dona el gegants espanten
i molts de nins ploren si s'acosta s’Alicorn
Crema convent avui, tresor de lluminari
adornen els carrers pels frares amb honor
i es vespre per ballar, se vesten de pageses
jovenetes guapes que són flor de Manacor.