El ball dels Moretons

Pitji aquí per escoltar la música dels moretons

L'any 1998, l'Associació de Veïnats del Convent, es Centre, es Tren i s'Antigor de Manacor (amb el seu president Antoni Oliver al capdavant), oferia la possibilitat als investigadors de dur a terme i publicar un estudi complet sobre el ball dels Moretons. Així, doncs ells cregueren oportú iniciar les tasques de recerca entrevistant algunes persones majors que havien estat Moretons temps enrere. Pretenien així aconseguir dades de primera mà, segurament inexistents entre la documentació escrita de l'època. De les persones que anaren a visitar (algunes d'elles ja desaparegudes), n'hi hagué dues; l'amo en Martí Binimelis i l'amo en Bartomeu Sansó. Ambdós havien estat dansaires durant la ja llunyana dècada dels anys deu del segle passat. Els investigadors amb la millor intenció, bé els preguntaven notícies sobre el ball, la indumentària, les sortides, la festa.... Però ells, com si s'haguessin posat d'acord, tenien sempre la mateixa resposta: Jo no vos puc dir els anys que vaig ballar, ni el noms dels al·lots que ballaren amb mi, ni tan sols com anaven vestits. Només podia dir que va ésser Moretó.

Tot d'una els interessats pensaren que aquell havia estat un temps perdut, que el profit de les entrevistes seria ben minse. Anaven ben errats! Els dos vellets els ensenyaren la primera i més important lliçó que hom pot aprendre si es vol estudiar i conèixer la dansa, és a dir, que el Moretons són, per damunt de tot, un sentiment, una vivència que depèn directament de l'etapa de la vida en què ens trobem: alegria per als infants, respecte per als adults i nostàlgia per als majors.

I és aquí on comença la paradoxa. Si analitzem un a un els balls de figures d'arreu de l'Illa, no en trobarem cap que hagi arrelat tant i tan fort dins un col·lectiu, dins una barriada, dins un poble, amb només un segle i mig d'existència. Cal tenir present que, segons les darreres investigacions, el ball dels Moretons és una dansa de creació moderna composta el 1855 i ballada per primera vegada aquell any a l'empara del convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor amb motiu de la proclamació del dogma de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu. Res no sabem dels seu creador, si bé la poca documentació coanservada sembla encaminar cap a fra Pius Caldentey Perelló, un dels grans defensors del dogma de Manacor. Havia pres l'hàbit el 1835 pocs mesos abans de l'exclaustració, motiu pel qual abandonà Mallorca i es traslladà a Itàlia. Essent prior del convent de Prieti, l'any 1854 el Papa li encomanava tornar a la seva vila natal per tal de reorganitzar-hi el Convent.

La dansa pogué establir-se i continuà els anys posteriors sota la protecció de l'obreria de la Immaculada, tal vegada fins el 1881, quan la seva capella fou substituïda per la Mare de Déu de Lourdes. Després dels sis anys d'inactivitat, el grup fou adoptat per l'obreria de Sant Domingo (aleshores la més important del Convent) per tal de solemnitzar les festes del fundador de l'orde dominicana. A partir de llavors hauria de viure les etapes més importants i perilloses de la seva llarga trajectòria.

Els primera anys (1887-1908) les eixides es limitaren únicament al 4 d'agost, diada de Sant Domingo. Però amb la restauració dels dominics a Manacor s'obrí un període d'apogeu (1908-1926) en què els Moretons participaren a altres celebracions, fins i tot a fora de poble. Tot i això, el fet d'estar tan lligats a una festa els féu passar les primeres dificultats. Entre 1927 i 1940 els problemes polítics de l'època provocaren que els actes populars fossin molt senzills. Els dansaires sortiren anualment, encara que la seva era una presència gairebé testimonial.

Afortunadament, no els havia arribat l'hora final. A partir de 1942 els conveters feren un gran esforç i els Moretons recobraren llur anterior esplendor. Però com una flor no fa festiu, l'afany d'aquell grup de persones anà minvant a mesura que s'imposava l'estiueig. Al mes d'agost, els manacorins s'estimaven més romandre a Porto Cristo i la festa acabà per desaparèixer el 1963. Després d'algunes sortides els anys 1970, 1971, 1974 i 1977, el 1985 un grapat d'amics del convent impel·liren novament el Moretons, que d'aleshores ençà han sortit puntualment cada any.

Al llarg d'aquests quasi cent cinquanta anys ha quedat ben palès que els Moretons, com els Cossiers o els Indis, depenen directament del poble perquè són el mateix poble en festa. Ni els canvis d'època, ni les prohibicions de les autoritats, ni les noves modes han suposat un fre real a les seves eixides i actuacions. Tan sols quan el poble se n'ha desentès, han entrat veritablement en perill. Cal estar, doncs, a l'aguait i evitar entre tots que una manifestació tan valuosa de la nostra cultura quedi com un vell exemple del que va ser i ja no és.

Això es especialment difícil en els anys que vivim. Hi ha una tendència perillosa a viure tant al dia que oblidam sovint el sovint el passat i trencam involuntàriament la continuïtat històrica tan necessària en la vida d'una nació. Seria bo que tots sabéssim respectat les nostres arrels, els nostres costums, per tal d'entendre i conèixer com som.
 
 
ORIGEN

Parlar dels Moretons suposa haver de fer referència obligada a la festa en la qual prenien part, és a dir, la de Sant Domingo. Aquesta festa es celebrà el 4 d'agost fins a l'any 1963, moment en què la moda d'anar a estiuejar al port de Manacor provocà la decadència d'aquesta festa. Després d'uns anys en blanc, es tornà recuperar cap a l'any 1970 amb un canvi de data, passà a celebrar-se al mes de maig. D'aquesta manera s'ha mantingut fins als nostres dies.

Com tants altres temes històrics que tenen uns orígens obscurs, també els Moretons ha estat objecte de diferents hipòtesis a l'hora d'esbrinar d'on provenen. No obstant això el fet d'estar lligats a una festa tan dominicana la de Sant Domingo ha fet que la majoria d'investigadors hagin enllaçat els seus inicis amb l'arribada dels frares dominicans a Manacor l'any 1576. Per altra banda tenim que Isabel Riera assegura que la dansa fou introduïda a Manacor el segle XVIII pel frare Pere Bennàssar, primer dominic manacorí fill d'un moro convers.

Els investigadors afirmen que, malgrat no haver-hi documentació anterior al segle XIX, estaríem davant d'una dansa guerrera inspirada en vells costums àrabs; "ens assegurava un vell soldat manacorí que havia presenciat un ball quasi idèntic en un campament marroquí per celebrar la victòria de Add-el-Krim després de la batalla". Així doncs, implícitament aquestes teories suposarien que el ball hauria sobreviscut l'exclaustració de 1835 i s'hauria mantingut fins als nostres dies.

Tot i tenir present la dificultat que comporta el tema, des del punt de vista dels investigadors la falta total de documentació els obliga a haver de deixar de banda la possibilitat de situar-los abans de 1835, a la qual cosa afegeixen que després de la ja esmentada exclautació les festes que es celebraven al convent foren prohibides, no essent recuperades fins el 1844.

Els investigadors diuen que és molt provable que la declaració del dogma de la Immaculada hauria estat el punt de partida dels nostres Moretons. Si aquesta teoria fos certa, podríem formular dues preguntes; qui fou el creador de la dansa?; quin sentit tenia que ballassin en una festa com aquella?.

Sobre la primera qüestió cal que recordem que el 9 de setembre de 1854 fou anomenat custodi del convent el pare fra Pius Caldentey Perelló. Una de les figures de més relleu entre els religiosos exclautrats, havia nascut a Manacor el 27 de novembre de 1815. Prengué l'hàbit el 15 de febrer de 1835, poc temps abans que es suprimissin els ordes religiosos a Mallorca. Quant al tema dels Moretons i la seva primera sortida, és interessant esmentar que fra Pius era defensor del dogma de la Immaculada. Per això, no és d'estranyar que volgués solemnitzar un esdeveniment tan important amb una dansa tal volta musicada i adaptada per ell mateix. Per altra banda, com assenyalen alguns investigadors les danses organitzades a partir del repic de petites macetes són molt comunes dins la coreografia popular, essent presents a molts indrets arreu d'Europa.

Pel que fa a la segona qüestió a la qual ens referíem anteriorment, la vestimenta i el nom de Moretons representarien simbòlicament el triomf de la Immaculada fins a tal punt que els dansaires (figurant la religió musulmana, que mai no ha acceptat la figura de la Mare de Déu) es rendeixen i la celebren.
 
 
DESCRIPCIÓ DE LA DANSA
 

1. La indumentària

2. La música

Davalla't la partitura dels Moretons

3. La coreografia

 

A

B

A

B

A

B

C

A

B

C

Quan la festivitat estava en el seu major apogeu es desenvolupava de la següent manera. Vuit dies abans, la bandera dominicana es posava al campanar després d'una gran repicada de campanes, alhora que es començaven a adornar els principals carrers de la barriada. Hi havia el costum entre els veïnats del Convent de contribuir setmanalment al llarg de l'any amb una petita quantitat per a la celebració de les festes. A canvi, el dia del sant se'ls obsequiava amb un kilo de carn de bou i una coca: els organitzadors ho entregaven a domicili acompanyats de la banda de música, després que el dia anterior l'animal fos passejat viu entre músiques. També aquests primers dies la plaça del Convent s'omplia de venedors d'aigo amb neu, avellanes, torrons i cacauets.

El dissabte de la festa començava amb grans tocs de campana i amollada de coets. Sortien al carrer els gegants, els caparrots, s'alicorn i els moretons, els quals amb els seus balls recorrien els principals carrers acompanyats d'una xaranga. Mentre recollien almoines per a la festa, feien les delícies dels més petits. Entrada de fosca, el temple s'il·luminava i s'omplia de gent per assistir a completes. Quan acabaven, tenia lloc la benedicció de l'aigua de la cisterna del claustre: sortien del temple en processó els gegants i els moretons dansant, la música, els frares (portant una imatge de sant Domingo) i obrers amb ciris, a més de les autoritats municipals. Una vegada beneïda la cisterna, es treia un poalet d'aigua que el prior beneïa. La tiraven una altra vegada a la cisterna i llavors tothom en bevia, primer les autoritats i després la gent. Aleshores la processó tornava al convent. Durant uns anys, acabada la processó s'iniciava la colcada, consistent en carrosses triomfals totalment adornades amb flors, rams i rodelles de vius colors.

La diada començava amb un ofici solemne amb sermó que, segons costum, predicava un franciscà. El capvespre era l'hora dels jocs populars: corregudes de cintes, partits de futbol, etc. I al vespre balls populars i concerts de música.
 

Els moretons ballant a la Torre dels Enagistes, amb motiu del Dia Internacional dels Museus (18/5/2004)

     Les danses rituals de Mallorca
     Maria Castro, Lleonard Plaza i Juli Serrano
     Edita: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports.
 
     El ball dels Moretons; descripció, origen i història
     Albert Carvajal Mesquida, Joan Lliteres Vives i Antoni Gomila Grimalt
     Edita: A.V.V. des Convent, es Tren, es Centre i s'Antigor
 
 
 
LLETRES DE CANÇONS DELS MORETONS