Tornar a l'índex 3a Trobada de Gegants a Manacor
Tornar enrera
 
Alaró | Calvià | Capdepera | Consell Insular de Mallorca | Inca | Llucmajor | Manacor | Palma | Sant Salvador de Guardiola | Santa Coloma de Farners
 

El Cartell

El cartell anunciador de la Trobada és una pintura d'Antoni Bennàssar, pintor manacorí.

El quadre representa la trobada de gegants de l'any passat, el 2002.


Gegants d'Alaró

   Representen en Cabrit i en Bassa.

   L'any 1282 comença una guerra entre Catalunya i França, a la qual Jaume II dóna suport a França. Catalunya, però, surt victoriosa de la guerra amb França, i el 1285 comença l'ocupació de la Corona de Mallorca per part d'Alfons (Anfós en català medieval) el Liberal, fill de Pere el Gran i nebot de Jaume II.

   Diversos mallorquins defensaren els drets del qui consideraven era el seu rei, i es refugiaren al Castell d'Alaró. Entre aquests mallorquins hi figuraven Guillem Cabrit i Guillem Bassa.

 
 
Gegants de Calvià
   L’Ajuntament de Calvià encarregà la fabricació de dos gegants representant la figura del rei en Jaume I i la seva esposa, la reina Violant d’Hongria, per presentar-los durant les festes del rei en Jaume de l’any 1999.

   La realització y construcció dels gegants la va dur a terme l’any 1999 Vicente Alberola, amb la tècnica mixta. El vestuari, el confecciona Enric de las Heras amb patrons adaptats a l’època.

   L’any 2000 apadrinaren Cabrit i Bassa, gegants d’Alaró, on els donaren la benvinguda a la societat gegantera.

   Actualment els portadors dels gegants han constituït una associació “Geganters de Calvià” , formada per Jesús de Cina, Nacho Fernández, Leo Gámez, Paco Puertas, M.Antonia Fiol, Toni Oliver i Mateu Cañellas.

   El rei Jaume I té una alçada de 3.50m, amb un pes de 30 kg, i la reina Violant d’Hongria pesa 25 Kg, i és d’una alçada de 3.35m.

   
 
Gegants de Capdepera
   Són en Roc i N’Esperança.

   En Roc és pescador, de Cala Rajada i N’Esperança és una gabellina que fa llata. Els noms corresponen als patrons de cada localitat.

   L’estiu del 2002 l’Ajuntament de Capdepera sotmeté a votació popular la parella de gegants que volia pel poble, sortint aquests dos per ampla majoria.

   Aquesta parella és la més jove de tots els gegants de Mallorca. El bateig fou dia 11 de maig del 2003, i foren apadrinats pels gegants de Manacor. Són fets als tallers d’Elàstic Nou, amb els materials més moderns però seguint la manera i formes tradicionals. Pesen al voltant de 40 kg i les seves mides són 3,98 i 3,85 metres respectivament. Els vestits són disseny de l’estilista i dissenyador gabellí Tino Adrover.

   El cap de colla és en Climent Crespo i la colla vesteix amb faixa verda.

 
 
Gegants del Consell Insular de Mallorca
   El Jurament de les Frequeses i Privilegis del Regne de Mallorca, Jaume II. Aquests jurament suposava que els reis de Mallorca acceptaven el compromís de complir i fer complir els drets i deures dels mallorquins i de les mallorquines, concedits per Jaume I el Conqueridor.

   De Jaume II dèiem que havia estat un rei pacífic, no un rei guerrer; entre d’altres, fundà moltes de les viles de Mallorca, encunyà moneda pròpia del regne, començà obres arquitectòniques tan emblemàtiques com La Seu, el Castell de Bellver o la gran reforma del Palau de l’Almudaina per convertir-lo en residència reial.

   Del rei Sanç, podríem destacar el gran treball que va fer amb l’impuls onat, la gran flota comercial que arribà a tenir el Regne de Mallorca i per la institució de la bandera de Mallorca l’any 1312.

   Del rei Jaume III destaquem la gran lluita que va mantenir amb el rei d’Aragó Pere el cerimoniós, a més de la redacció de les Lleis Palatines l’any 1337.

   Pesen entre 28Kg i 32 Kg, amb una alçada de 3’85m.

 
 
Gegants d'Inca
   Els gegants de la ciutat d’Inca foren construïts l’any 1993, i es varen fer ballar per primera vegada l’any 1.994.

   La principal indústria del municipi es la de la pell i sabates, que té l’origen el 1870. Aquell any s’organitzà la primera producció de sabates en sèrie; per això els gegants representen el sabater i la sabatera.

   Pesen 40 i 42 kg respectivament, i tenen una alçada de 3’80m cadascun.

 
 
Gegants de Llucmajor
   Els gegants de Llucmajor tenen l’origen a la meitat del passat segle, i aquests són la tercera generació.

   Seria devers l’any 1970, essent el Sr. Andreu Martín Burgera el tinent batlle de cultura, el Sr. Mateu Montserrat Pastor proposà la confecció d’uns nous gegants, però no havien de ser innominats, sinó que havien de tenir noms propis populars. I per això res millor que extreureure’ls de les tan conegudes Rondalles Mallorquines a on es descriuen l’Amo de Son Amoixa, en Barba-Rosa, en Pere Taleca, la Bruixa Tavèn, la Fada Morgana i na Joanota.

   Amb la valuosa cooperació del Sr. Josep M. Mir de la Fuente, aleshores secretari de la corporació municipal, i a mes un gran dibuixant, fou possible obtenir els dissenys de la fesomia d’aquests personatges.

   I dit i fet, s’escollí un taller per la confecció dels ninots de les falles de València i, amb aquell disseny i les manyes d’aquells artesans, se construïren els actuals gegants, que sortiren per primera vegada per Santa Càndida de 1.971.

   Més tard, l’any 1.989, essent batlle el Sr. Joan Montserrat Mascaró, el tinent batlle de cultura Sr. Macià Garcies Salvá proposà la confecció dels gegants pagesos en Miquel i na Càndida, que porten els noms dels patrons del poble, Sant Miquel Arcàngel i Santa Càndida. Foren confeccionats per un taller de Palma i s’exposaren al portal de la casa de la Vilaper les festes més assenyalades de l’any, i en altres circumstancies surten també a fer companyia als altres gegants.

    

 
 
Gegants de Sant Domingo de Manacor

GEGANTS DE SANT DOMINGO DE MANACOR
Per Albert Carvajal, Joan Lliteras i Antoni Gomila.

   L’origen d’aquest entremès (que representa la figura d’un home o d’una dona de gran estatura) es perd en la foscor dels segles. Dins l’àrea d’influència catalana, la nota més antiga fins ara trobada prové de Barcelona: l’any 1380 un Gegant acompanyava el rei David a la processó del Corpus. Si fa no fa, el sentit bíblic que es desprèn d’aquesta referència es degué perdre a les acaballes del segle XV puix que, aleshores, els Gegants gaudien de certa independència i feien sols el curs de la processó. Sabem que en un primer moment no eren com els que coneixem actualment, sinó que eren representats per homes disfressats que caminaven amb xanques. Fins al segle XVI no els trobarem “portats” tal i com els veim en els nostres dies, els Gegants vestits a l’estil d’un rei o guerrer amb una gran porra o espasa recolzada a l’espatlla (solien portar barba per aconseguir un trets rabiosos) i les Gegantes a la moda del país.

    Quant a Mallorca, la bibliografia és escassa. És ben segur que a les antigues processons medievals ciutadanes i a les d’alguns pobles hi devien participar. Si més no, al segle XVII hi constatam els de l’església dels Socors, que sobrevisqueren fins als anys de la desamortització. A Sóller, el Consell Municipal contractava amb el Sagristà dels Socors la construcció d’una colla l’any 1630 per participar al Corpus. A Sineu, el 1633 el Clavari de la Vila admetia una despesa pel vestit del Gegant de les festes de Sant Roc. L’any 1734 el Consistori ciutadà en comprà uns que simbolitzaven els continents de la Terra. El 1762 el Clavari de Manacor anotava una despesa pel vestit del Gegant de Sant Llorenç, anomenat “en Puput”. I a Pollença se’n documenten participant a l’Octava del Corpus fins a les darreries del segle XVIII.

    Els Gegants manacorins semblen més moderns, almanco si ens atenem als documents que hem tingut a la vista, que només ens deixen recular fins al 1823. De tots és sabut que aquell va ser un any important dins la història de l’estat Espanyol. Després d’una etapa de fortes convulsions polítiques, les tropes de la Santa Aliança posaven fi al Trienni Lliberal (1820-1823), abolien el sistema constitucional i restituïen En Ferran VII al tron com a monarca absolut. La nova es va rebre a Manacor el 6 de novembre mitjançant una circular on s’ordenava “que se entregue el mando al Ayuntº del año 1820 y que se tomen las más vivas diligencias para que no se altere la tranquilidad pública”. Fins i tot s’organitzaren lluminàries i alimares: el regidor Andreu Cerdà cobrà 50 lliures 18 sous 4 diners “por el gasto se ha hecho por las funciones de las alimaras de la venida del Rey N.S. Dn. Fernando Séptimo á su trono”. La Comunitat de Pares Dominics també volgué commemorar l’esdeveniment amb una gran festa a l’estil de les que celebraven per Sant Domingo. Els nous cappares municipals, preocupats perquè la decisió podria provocar desordres públics, hagueren de reunir-se extraordinàriament el 7 de desembre per estudiar el tema: “Convocado y reunido el Ayuntº con motivo de tener positiva noticia que en el Contº de Dominicos va á hacerse una solemne fiesta con regocijos para el domingo próximo en la plazuela del mismo Contº, en que deben haber algunas figuras de gigantes colocadas con una grande iluminación en aquel sitio con otras cosas de igual naturaleza, lo que sin duda excitará á muchos para incomodar y ultrajar á otros, mayormente siendo de creer en la estación en que nos hallamos, y hallándose este Ayuntº responsable á qualesquiera resultas del pueblo, (...) ha resuelto unánimemente se oficie al P. Prior y Rda. Com. De dhº Contº para que digan y expresen el modo, como y en que términos y circunstancias deben consistir los regocijos que deben hacerse para, en la vista, pueda este Ayuntº tomar las providencias que estimase convenientes al efecto”. Malauradament, la possible resposta del Prior no es va anotar i, per tant, no podem donar clarícies de com es desenvoluparen els festejos, entre els quals queda clar que hi hagué figures de Gegants “con otras cosas de igual naturaleza”.

   La següent fita ens porta fins a les festes de Sant Jaume de 1879. Aquell any, coincidint amb l’arribada del ferrocarril a Manacor, el nostre Consistori (presidit pel batlle Joan Servera Truyol) decidí traslladar per la seva poca concurrència les fires dels dos primers diumenges de setembre: l’una al tercer diumenge de maig i l’altra al 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de la Vila. Segons el “Diario de Palma”, fou una celebració molt concorreguda amb il·luminacions, concerts de música, corregudes al cos, representacions teatrals... “La tarde de la víspera también, y los enanos y gigantes danzando por las calles de esta villa”. Aquesta nota és la més antiga fins ara trobada dels nans a la nostra ciutat i demostra, si més no, que els Gegants foren en certa manera encobeïts per l’Ajuntament els anys posteriors a l’exclaustració.

   L’any 1886 són presents a les festes de sant Domingo, com ho prova el llibre d’entrades i sortides de l’obreria. Junt a una despesa de 15 ptes. pels músics i Cossiers en trobam una altra que diu així: “Son data quince pesetas para los vestidos de los (gigantes)”. Quatre anys més tard (1890), el setmanari local “La Verdad” relatava que els Moretons, el Gegant i la Geganta recorregueren els principals carrers manacorins recollint almoines. I a les festes de Sant Domingo de 1900 sortiren amb els Moretons: aleshores eren “de cinco metros de alto, confeccionados por dos aficionados de esta Villa”.

    Ja en el segle XX, han actuat a les fires i festes de setembre de 1906 i 1908, a les celebracions en honor del rector Rubí l’any 1923 i a les festivitats de Sant Domingo anualment. En els dos primers casos la seva participació es limitava a acompanyar els diferents balls de figures manacorins a l’hora de recórrer la població a manera de cercavila. Per Sant Domingo tenien altres funcions a més de la de fer de comitiva als Moretons: eren col·locats immòbils un a cada costat del portal major del Convent i encapçalaven la processó que, després de completes, es dirigia al claustre per beneir l’aigua de la cisterna.

    L’any 1926 la Geganta es cremà per l’impacte d’un coet. Aquesta fou la causa per la qual el Gegant no participà a les festes entre 1927 i 1932. El 1933 s’estrenava una Geganta nova obrada a València, i la parella pogué sortir novament. Després de la Guerra Civil espanyola es féu necessari alleugerir-los el pes. Cap el 1942 se n’incorporava a la colla un de nou que, en poc temps, anà arraconant el vell fins a fer-lo desaparèixer.

    De llavors ençà han sortit puntualment per les festes de Sant Domingo, essent el fet més destacable la seva restauració el 1997. L’any 2001 l’Ajuntament va organitzar la primera trobada de Gegants a Manacor dins el marc de les Fires i Festes de Primavera. El Departament de Cultura demanà a l’Associació de Veïnats si en volia ser l’amfitriona, petició que acceptà de bon grat. El mes de setembre del mateix any els Gegants realitzaven una sortida a la trobada de colles a Santa Ponça, dins les festes en commemoració a Jaume I. Des d’aquesta sortida, han visitat també els municipis d’Alaró, Capdepera (on apadrinaren els Gegants del poble), Palma, Inca, Llucmajor, Sa Pobla i Santa Maria del Camí.

    Finalment, voldríem deixar sobre la taula la possibilitat que els nostres Gegants haguessin tingut algun tipus de ballet molt senzill amb tonada pròpia. La majoria dels catalans n’executaven algun i, fins i tot en els casos en què no ho feien, tenien unes músiques per a les seves passejades. Els testimonis orals a què hem acudit no en tenen record. Els de major edat, així mateix, asseguren que quan anaven pel carrer solien giravoltar sobre sí mateixos cada estoneta.

    Entre 1944 i 1955 els organitzadors de les festes encomanaren la feina de vestir i passejar els Gegants a soldats, els quals cobraren unes 150 ptes. a canvi de la seva tasca. Curiosament, els anys 1952 i 1953 perceberen fins a 300 ptes. per haver-los fet ballar. Això es deu, segurament, al fet que els soldats triats eren valencians i feien ballar la colla a la manera com ho feien els dels seus pobles.

 
 
Gegants de Palma
   L’Ajuntament de Palma encarregà la fabricació de dos gegants al Sr. Mateu Forteza, representant la figura del Xeremier mallorquí. Tenen un pes de 35 Kg i una alçada de 3.40m; les dues figures varen ser construïdes l’any 1.973.

   L’any 2000, a una visita realitzada a Maó (Menorca) varen apadrinar a en Miquelet, o li varen donar, com és costum, la benvinguda dins la família dels gegants.

   L’any 1998, l’Ajuntament augmentà la colla de gegants amb dues figures construïdes a València; ells representes al pagès i la pagesa mallorquina. El disseny de la roba i la seva construcció va córrer a càrrec de la Sra. Maria Riera, professora de confecció de roba típica de Mallorca.

   Les dues parelles visiten amb freqüència la Península y França.

   La realització y construcció dels gegants es va dur a terme l’any 1999.

 
 
Gegants de Sant Salvador de Guardiola
   A Sant Salvador de Guardiola, situat a la comarca del Bages, naixé una geganta anomenada Gracia, a l’any 1993. Per què la geganta no es trobés sola, l’any 1994 va nàixer el gegant amb el nom de Salvador, que seria el seu corresponent company.

   El nom de la geganta Gracia fa referència a una ermita situada al poble, on antigament estaven situats els camps on treballen els camperols. Aquesta ermita és d’estil romànic de la segona meitat de segle XIII, on actualment es conserva la imatge de la Mare de Déu de Gracia.

   El nom del gegant Salvador fa referència al patró del poble Sant Salvador de Guardiola.

   El mes d’abril de 2003 varen ser batiats dos gegantons amb el nom de Rasquillot i Matalana; varen ser apadrinats pel gegants del Xup i Montornes respectivament. Ells representen les figures emblemàtiques de la llegenda del poble de Sant Salvador de Guardiola.

   Una besàvia d’una de les cases de les afores del poble de Sant Salvador de Guardiola, explicava que hi va haver uns anys que pedregava molt sovint, fent malbé les collites; aquest fet provocà un malestar entre el veïns del poble. Un dia una dona possiblement bruixa va advertir a una veïna que el mossèn del poble era el responsable d’aquelles desgracies i que només ell tenia la solució per acabar amb aquelles calamitats. Això si, calia fer entrega d’una quantitat de diners i ella faria el possible per resoldre aquell problema. Ella va dir que quan arribés la festa del panet, el mossèn moriria de cop mentre estigués celebrant la missa, i que amb la seva mort desapareixerien per sempre les malaurades pedregades. El cert fou que el bon mossèn no morí i que per altre banda s’acabaren les terribles destrosses de les pedregades.

 
 
Gegants de Santa Coloma de Farners
   La tradició gegantera de Sta. Coloma de Farners es remunta a la primera Festa de la Ratafia, la qual fa molts anys que se celebra a la nostra ciutat. Per aquest motiu portem el nom de dues herbes: ROMANÍ i FARIGOLA, igualment que els seus pares: SÀLVIA i MATAFALUGA, que ara resten com una apreciada relíquia per a tots els colomencs i especialment per a nosaltres, La Colla Gegantera.

   Aquests dos gegants representen dos bosquetaires d'aquestes herbes, utilitzades per aconseguir aquesta deliciosa beguda típica de les nostres contrades: LA RATAFIA.

   En Romaní i la Farigola, casats el dia 27 de setembre de 1.992 amb motiu de la Festa Major, van decidir procurar-se una nova companyia: una gegantona que arribà el dia 24 de setembre de 1.993 i fou batejada també per la Festa Major amb el nom de MALVA

   GEGANTS: Estrenats el 29 de juny de 1.988 i batejats el 24 de setembre de 1998 i casats el 27 de setembre de 1992.

   GEGANTONA: estrenada i batejada el 26 de setembre de 1.993.

   Els tres gegants foren construïts a Navata pel Sr. David Ventura.

   Nom del gegant: Romaní. Alçada: 3'7m; pes: 48kg

   Nom de la geganta: Farigola. Alçada: 3'7m; pes: 48kg

   Nom de la gegantona: Malva. Alçada: 2'6m; pes: 21kg

  
 
Retalls de Premsa:
Última Hora, 29/05/2003     Última Hora, 01/06/2003

A.VV. d'es Convent, es Centre, es Tren i s'Antigor - Manacor - Illes Balears. Juny de 2003.